Vés al contingut

Vibrant bilabial sonora

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula IPAVibrant bilabial sonora
ʙ
Número AFI121
Codificació
Entitat (decimal)ʙ
Unicode (hex)U+0299
X-SAMPAB\
Kirshenbaumb<trl>
Braille⠔ (braille pattern dots-35)⠃ (braille pattern dots-12)
So
noicon

La vibrant bilabial sonora és un so de la parla que es representa com /ʙ/ en l'AFI (semblant a una B majúscula) i està present en unes poques llengües, com el pirahã. Aquest fonema no existeix en català.

Característiques

[modifica]
  • És una consonant, ja que es produeix una interrupció total del pas de l'aire
  • És un so sonor, perquè hi ha vibració de les cordes vocals
  • El seu mode d'articulació és vibrant perquè els òrgans bucals bateguen repetidament un contra l'altre
  • S'articula al punt bilabial, és a dir, als llavis

Ocurrència

[modifica]
Llengua Paraula IPA Significat Notes
Kele[1] [ᵐʙulim] 'cara'
Kom [ʙ̥ɨmɨ] 'creure'
Komi-permiac[2] [ʙuɲgag] 'Escarabat' Generalment paralingüístic. És l'única veritable paraula que s'hi ha trobat.
Lizu[3][4] [tʙ̩˥˩] 'pèsol' Sil·làbic; al·lòfon d'/u/ després de /pʰ, p, b, tʰ, t, d/ inicial.
Medumba [mʙʉ́] 'gos'
Neverver[5] [naɣaᵐʙ̥] 'foguera'
Ngwe Dialecte lebang [àʙɨ́ ́] 'cendre'
Nias simbi [siʙi] 'mandíbula inferior'
Pará Arára[6] [ʙ̥uta] 'llençar' rar, sord
Pirahã kaoáíbogi [kàò̯áí̯ʙòˈɡì] 'esperit del mal' Al·lòfon de /b/ abans de /o/
Pumi[4] [pʙ̩˥] 'cavar' Sil·làbic; al·lòfon d'/ə/ després de /pʰ, p, b, tʰ, t, d/.
Sercquiais fritt [ʙ̥rɪt] 'collita'
Titan[1] [ᵐʙutukei] 'placa de fusta'
Ubykh[1] [t͡ʙ̥aχəbza] 'Ubykh' Al·lòfon de /tʷ/. vegeu fonologia ubykh
Unua[7] [ᵐʙue] 'porc'
Wari’ [t͡ʙ̥ot͡ʙ̥oweʔ] 'pollastre'
Sangtam [t ͡ʙʰʌ ̀][8] 'placa' Fonèmic, coms /t ͡ʙ/, trobada a /t ͡ʙaŋ/ 'agulla'[8]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Ladefoged (2005:165)
  2. Wichmann, Yrjö; Uotila, T. E. (1942). Syrjänischer Wortschatz nebst Hauptzügen der Formenlehre. Helsinki: Suomalais-Ugrilainen Seura.
  3. Chirkova i Chen, 2013, p. 78.
  4. 4,0 4,1 Chirkova, Katia (2012). "The Qiangic Subgroup from an Areal Perspective: A Case Study of Languages of Muli Arxivat 2015-02-03 a Wayback Machine." (). In Languages and Linguistics 13(1):133-170. Taipei: Academia Sinica.
  5. See pp.33-34 of: Barbour, Julie. A Grammar of Neverver. Germany: Mouton de Gruyter, 2012. ISBN 9783110289619. 
  6. de Souza, Isaac Costa. «3». A: A Phonological Description of “Pet Talk” in Arara. SIL Brazil, 2010 [Consulta: 9 gener 2014].  Arxivat 2013-10-12 a Wayback Machine.
  7. Dimock, 2005, p. 19.
  8. 8,0 8,1 Coupe, Alexander. «Prestopped bilabial trills in Sangtam». A: Proceedings of the 18th International Congress of Phonetic Sciences, Glasgow, 10-14 August 2015, 2016. 

Bibliografia

[modifica]